martes, 20 de febrero de 2007

el tercer en discòrdia

+

oi que recordeu l'anunci aquell de fa: los limones del caribe ?

no,no; no el de la paia ensabonant-se a la dutxa encantada de la vida sino l'altre. el que oferia la imatge d'una platja exòtica amb un home i una dona lleugerets de roba, corrent l'un cap a l'altre a càmera lenta, per acabar fonent-se en una forta abraçada preludi de instants més íntims a l'habitació de l'hotel.

doncs imagineu ara que, quan són a punt de fondre's en la concupiscent abraçada, l'home gira cua cap un costat deixant amb un pam de nas la desilusionada noia i, sorprenentment, es llença als braços del cambrer bigotut del xiringuito.

això, amb més o menys matisos, és el que passa la nit de sant joan i, enlloc del carib, a sant andreu de llavaneras. un cop l'any, mònica i nacho passan a ser una parella de tres gràcies a l'estelar aparició d'un friki que té el cor robat en nacho: juan de rubí.

explosiu cocktail, físic i mental, del pozi i el neng de castefa (veure fotos per fer-se la idea), juan de rubí entra a l'escena llavanerenca passades les tres de la matinada amb una bufa descomunal com a companya de revetlla. farineta, cannabis, alcohol de cremar, pastilletes i qualsevol substància susceptible de ser ingerida/beguda/injectada o fumada formen part del seu castigat metabolisme.

nacho en veure com la demacrada estampa del de rubí entra fulgurantment a la pista de ball, deixa palplantada com l'anunci de fa la seva guapi, la seva copa, la seva cartera i, fins i tot, la seva dignitat, per oferir-se en canal a l'home, l'únic home, del seus somnis.

veure'ls com es bescanvïen somriures d'adolescents enamorats. com es fan confessions a cau d'orella. com s'obsequien mirades còmplices i com, finalment, entren en clímax ballant plegats la cançó dels tambors de safri duo és una d'aquelles imatges que et fa, definitivament, creure en l'amor pel damunt de tot.

si per alguna mena d'estrany encanteri, el dia del casori sonès pels altaveus de l'ermita la cançó dels tambors de safri duo enlloc de la tradicional marxa nupcial ...

entraria a l'ermita juan de rubí vestit per pronovias ballant compulsivament?

enlloc del cos de crist, el capellà repartiria pastilletes de coloraïnes amb noms com mitsubishi, motorola o playboy?

guapi sols una coseta: hi ha alguna fòrmula legal per evitar que aquest paio s'acosti a un radi de 200 quilòmetres de bilbao el dia 17 de març???


3 comentarios:

Anónimo dijo...

nacho;

todos hemos sido alguna vez como juan de Rubí.....

gracies Oscar per els records que em porten a ell.....

DANI dijo...

Però tio, no se li pot prohibir l'entrada al gran Juanito de Rubi.

Que fariem sense aquell "PLAS PLAS PLAS VENGA VENGA VENGA PLAS PLAS PLAS" ja ja ja.

Anónimo dijo...

òscar:

t'imagines un vals nupcial ballat per juan de rubí i el fals lord of the dance de bilbao?

fuaaa!!!